Normalment les paraules d’una mateixa família s’escriuen amb la mateixa lletra; però cal tenir en compte que de vegades trobem paraules cultes que provenen directament del llatí (cultismes o pseudoderivats) que canvien en alguna grafia.
avortar – aborció, abortiu
berruga – verrucós
calb – calvície
corb – còrvids
deure – dèbit, debitori
escriure, escrivà – escriba
hivern – hibernació
llavi – labial
lliure – llibertat
moure, movem – mòbil, automòbil
núvol – nebulós
provar – probatori
dijous, 25 d’octubre del 2012
dissabte, 20 d’octubre del 2012
Vocalisme
El sistema vocàlic del valencià (i de tot el català general), en posició tònica, presenta set vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinció no solament és pertinent perquè forma part de l'estructura de la llengua, sinó també perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de pronunciar la o oberta o tancada ens permet de distingir dona 'persona de sexe femení', de dóna 'del verb donar'; com també déu 'divinitat', de deu 'numeral'.
Casos en què la E és oberta
1. Davant de síl·labes que duguen una
i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r:
cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència
, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions: església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte:
col·lecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en què la O és oberta
1. Davant de les vocals
i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou —verb—).
2. Quasi tots els mots esdrúixols:
història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte:
patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o:
açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/-oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/-olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota
: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa,fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
6. Recordem que el feble –Ho segons el context passa a pronunciar-se com a W
Portar-ho
(portaro) però li ho porta (liuporta), ho admet (uadmet)
Vocalisme àton
El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc vocals:
a, e, i, o, u. Cal que tingueu en compte que en català oriental es produeix una neutralització de les vocals E i A
Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la primera variant del doblet:
nàixer/néixer argilaga/argelaga traure/treure avançar/avençar arrancar/arrencar jaure/jeure esgarrar/esguerrar faena/feina llançar/llençar
Vacil·lacions entre la a i la e–
En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (
eixugar, encendre, embrutar, estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com A . En un nivell formal de pronúncia, però, hem de mantenir la E
Hem de mantenir la pronúncia amb
e (i no amb a) de paraules com bescoll (*bascoll), gegant (*jagant), asencer (*sancer), llençol (*llançol). En un registre formal, cal evitar l'elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat(*fredat).
dilluns, 15 d’octubre del 2012
Prova de Valencià PAU + 25 anys
OBJECTIUS
Competència bàsica i elemental en la normativa ortogràfica, gramatical i lèxica.
Competència bàsica en lectura, comprensió i producció escrita en valencià.
TEMARI
1. Normes ortogràfiques principals. Representació ortogràfica de les vocals i de les consonants. Els dígrafs. La divisió en síl·labes.
2. Accentuació gràfica. Dièresi. Apòstrofs i guionets.
3. Morfologia nominal: flexió de gènere i de nombre.
4. Determinants, adjectius i pronoms.
5. Morfologia verbal: conjugacions regulars i irregulars.
6. Els complements del verb. Les preposicions. Els adverbis.
7. Oració simple i oració composta. Tipus de coordinació i de subordinació. Les conjuncions oracionals i els connectors textuals (no obstant això, d'altra banda, tanmateix, al contrari, etc.).
8. Mecanismes de formació de mots: composició i derivació. Unitats fraseològiques: locucions, frases fetes i adverbis.
9. El significat lèxic: sinonímia, antonímia, polisèmia, metàfora i metonímia.
10. Graus de correcció i d'adequació en el lèxic: cultismes, neologismes, col·loquialismes i barbarismes.
divendres, 12 d’octubre del 2012
INFORMACIÓ PAU + 25 ANYS
Poden presentar-se a aquestes proves les
persones que no complisquen les condicions necessàries per a l'accés i que
hagen complit els 25 anys abans de l'1 d'octubre de l'any en el qual es
realitzen les proves.
Les proves d'accés a la Universitat (PAU) dels
majors de 25 i 45 anys del curs 2012/2013 i posteriors seran comuns a les 5
universitats públiques valencianes.
Els exàmens de: Comentari de text d'un tema
d'actualitat, Castellà i Valencià, seran els mateixos per a les PAU dels
majors de 25 anys i per a les PAU dels majors de 45 anys.
En setembre de 2012 s'aprovaran els documents de
cadascuna de les 18 assignatures i s'informarà a tots els centres d'Educació
Permanent d'Adults, posant-se tota la informació a la pàgina web de la
Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació i a la de les universitats
públiques valencianes.
Respecte a l'horari comú a les 5 universitats, les
PAU dels majors de 25 i 45 anys es realitzaran en dos sessions, cadascuna
dissabte pel matí.
A començament del curs 2012/2013, s'establirà
l'horari definitiu de tot el procés, així com el calendari de les proves, de
publicació de resultats i de reclamacions.
|
Les cinc universitats valencianes
constitueixen un districte únic a efectes de realització de les proves, éssent
indiferent a efectes d'accés la universitat en la qual s'hagen realitzat les
proves.
Amb la qualificació obtinguda es pot
sol·licitar plaça en els graus ofertats per qualsevol de les universitats
valencianes, corresponent-los, a efectes d'ingrés, de manera preferent, els
graus vinculats a la branca de coneixement escollida en la fase específica
d'aquesta prova.
Així mateix, podrà sol·licitar-se plaça
en la resta d'universitats/districtes de l'estat, però de manera no preferent
respecte dels estudiants que hagen fet la prova en la universitat/districte en
qüestió.
1. Descripció de la
prova
A) Fase General
Constarà de quatre exercicis:
1. Llengua: Castellà
2. Comentari de text d’un
tema d’actualitat
3. Llengua: Valencià
4. Idioma estranger
(Anglés, Francés, Alemany, Italià o Portugués)
Puntuació: 40% l'exercici de comentari de text i 20% la resta d'exercicis.
B) Fase Específica
Constarà de dos exercicis:
En cas que es desitge optar per dues
branques simultàniament, aquesta Fase constarà dels següents exercicis.
a. Física,
b. Química i Dibuix
Tècnic
c. Física i Química
d. Física i Dibuix Tècnic
Puntuació: En el cas de haver fet dos exercicis, la mitjana aritmètica d'ambdós. En
el cas d'haver optat per dues branques, s'obtindran dues qualificacions. Per a
cada branca es considerarà la mitjana aritmètica de les dues millors
qualificacions de les assignatures associades a la corresponent branca.
Puntuació Definitiva: La qualificació definitiva serà la mitjana
aritmètica de les dues fases, no podent-se promediar si alguna de les dues és
inferior a quatre. Amb la puntuació obtinguda es podrà sol·licitar plaça en el
procediment de preinscripció.
2. Més informació
relatives a les proves d'accés.
o
Temaris i Material Didàctic
o
Exàmens realitzats en anys anteriors
o
Professors encarregats de les assignatures de la prova
3.
Matrícula
Termini: Pendent d'establir
per a l'any 2013.
Documentació:
1. Fotocòpia
del DNI, NIE o passaport
2. Acreditació del
pagament de la taxa
3. Declaració jurada de
no posseir la titulació necessària per a l'accés per cap altra via
4. Acreditació de família
nombrosa o de discapacitat, si escau
Entrega de documentació:
Servei d'Estudiants
Edifici del Rectorat
Av. Blasco Ibáñez, 13
46010 València
Edifici del Rectorat
Av. Blasco Ibáñez, 13
46010 València
Horari d'atenció: de 9 a 14 de dilluns a divendres.
4. Horari i lloc de
les proves
Les Proves d'Accés a la Universitat per
a majors de 25 anys de l'any 2012 van tindre lloc al Campus de Burjassot.
Aulari Interfacultatiu
C/ 1º de Mayo, s/n
Burjassot (València)
C/ 1º de Mayo, s/n
Burjassot (València)
5. Estadístiques de
les proves
Normativa
dilluns, 8 d’octubre del 2012
L'apòstrof i les contraccions
L'APÒSTROF
L'apòstrof (') és el signe ortogràfic que s'usa per a indicar la supressió d'una vocal. S'utilitza en els casos següents:1. Apostrofació dels articles el, la, en, na
Com a regla general, els articles determinats el i la es reduïxen a l', i els articles personals en, na, quan la paraula que els seguix comença per vocal o h muda: l'avi, l'egua, l'invent, l'orgue, l'ull, l'hivern, n'Isidre, n'Honorat, n'Adelaida, n'Úrsula.
Esta regla general d'apostrofació de l'article presenta les excepcions següents, a més de les regles comunes a l'apostrofació de l'article i de la preposició de que s'exposen més avant:
- Davant d'un mot femení començat amb i o u àtones (precedides o no de h) es manté la forma plena dels articles la, na: la idea, la il·lusió, la hipòtesi, la història; la unitat, la universitat, la humitat, la humorada, na Irene, na Isabel, na Ursulina.
- Davant dels mots una (referit a l'hora del dia), ira i host, s'usa la forma plena la: la una, la ira, la host.
2. Apostrofació dels pronoms febles
Els pronoms febles me, te, lo, la, se, ne s'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada elidida (m', t', l', s', n'), és a dir, davant d'un verb o pronom començat per vocal o hac: m'ha vist, t'afanyaràs, l'avise (a ell o a ella), s'acosta, n'use, m'ho diu, t'hi puges, l'en traus, s'hi acosta, n'hi ha.
Els pronoms febles me, te, lo, la, se, ne s'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada elidida (m', t', l', s', n'), és a dir, davant d'un verb o pronom començat per vocal o hac: m'ha vist, t'afanyaràs, l'avise (a ell o a ella), s'acosta, n'use, m'ho diu, t'hi puges, l'en traus, s'hi acosta, n'hi ha.
Excepcions:
- El pronom la no s'apostrofa quan va davant d'un verb començat per una i o una u àtones (precedides o no de h): l'invite (a ell), però: la invite (a ella). Igualment: la utitlitza, la hipnotitza, la humanitza.
- No s'apostrofa el primer pronom feble en les combinacions la hi, se us: la hi porte, se us veu.
- Els pronoms febles me, te, lo, se, ne, nos, los s'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada reduïda ('m, 't, 'l, 's, 'n, 'ns, 'ls), és a dir, davant d'un verb o pronom acabat en so vocàlic: dóna'm, porta't, compra'l, veure's, porta'n, mira'ns, vendre'ls, se'm diu, se't fa, emporta-te'l, te'n regalen, se'ns oferix, regala-li'ls.
Cal tindre en compte, però, que en una combinació de pronoms, l'apòstrof va tan a la dreta com siga possible: se m'ha dit, se t'acosta, te l'emportes, el n'has tret, endur-se-n'ho, se te n'han anat, se te'n van.
3. Apostrofació de la preposició de
La preposició de es reduïx a d' quan la paraula que la seguix comença per un so vocàlic, tant si es grafia amb vocal o h com amb un signe gràfic que es llija com un so vocàlic (d'amor, d'història, d'11...).
4. Regles comunes en l'apostrofació dels articles i de la preposició de
- Quan el mot següent comença amb una i o una u no vocàliques es manté la forma plena de l'article, tant en masculí com en femení: el iaio, el ioga, el iogurt, el hiatus, el hioide, el uigur, el uombat; la iarda, la ionosfera, la hialita, la hiena. Tampoc no s'apostrofa la preposició de: de ioga, de iogurt, de hiatus, de hioide, de uigur, de uombat; de iardes, de ionosfera, de hialita, de hienes, de hui. Excepció: l'ió, d'ió.
- Els articles el, la, en, na i la preposició de no s'apostrofen davant de mots no adaptats o noms propis estrangers començats per h amb so consonàntic: el hippy, de Hollywood...
- Davant del nom de les lletres, no s'apostrofa mai: la a, la ene, la hac, la ele; de A a B.
- Se seguixen les normes generals d'apostrofació davant d'elements que figuren entre cometes o en cursiva (o redona, si el text és en cursiva): el director d'El País; va qualificar el fet d'«inaudit»; el verb lliurar té el sentit d'‘entragar’. S'exceptua el cas de la cursiva (o redona) usada en sentit metalingüístic, davant la qual no s'apostrofa: el participi de establir.
- S'apostrofa davant de símbols numèrics o d'abreviatures en els casos que, quan es lligen, comencen per un so vocàlic: l'1 de maig; l'XI Congrés de Formació del Professorat; l'ap. 4.
- Se seguixen les regles generals davant de sigles que es lligen com una paraula: l'ONU, l'IVA, l'URSS, la UNESCO, la UEFA.
- S'apostrofa davant sigles que es lletregen i que, al pronunciar-les, comencen per un so vocàlic: l'EMT, l'AVL, l'ONG, l'FM, l'LSD.
- Davant de mots no adaptats o estrangers que comencen per s líquida, s'admet l'apostrofació o la manca d'apostrofació en el cas de l'article masculí (el speaker o l'speaker), mentre que no s'apostrofa l'article femení (la Scala) ni la preposició (de striptease, de Stalin). No obstant això, la solució més senzilla i coherent és no apostrofar en cap cas: el speaker, la Scala, de striptease, de Stalin.
LES CONTRACCIONS
Quan es troben les preposicions a, de i per i la partícula ca (casa de) amb els articles el, en, els tenen lloc les contraccions següents:
contraccions
|
davant de
consonant
|
davant de
vocal o h muda
|
a+el=al
a+els=als
|
He anat al banc
Tinc picor als ulls
|
Explica-ho a l’amic
|
de+el=del
de+els=dels
|
Vinc del despatx
Cauen les fulles dels
arbres
|
Conec els gustos de
l’home
|
per+el=pel
per+els=pels
|
Passeja pel carrer
Caminava pels camps
|
Camina per l’avinguda
|
ca+el=cal
ca+els=cals
ca+en=can
|
Vaig a cal metge
Aniré a cals avis
Han urbanitzat can Rull
|
Vinc de ca l’adroguer
A ca n’Enric es menja bé
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)