L'apòstrof i les contraccions

L'APÒSTROF

L'apòstrof (') és el signe ortogràfic que s'usa per a indicar la supressió d'una vocal. S'utilitza en els casos següents:

1.  Apostrofació dels articles el, la, en, na
Com a regla general, els articles determinats el i la es reduïxen a l', i els articles personals en, na, quan la paraula que els seguix comença per vocal o h muda: l'avi, l'egua, l'invent, l'orgue, l'ull, l'hivern, n'Isidre, n'Honorat, n'Adelaida, n'Úrsula.
Esta regla general d'apostrofació de l'article presenta les excepcions següents, a més de les regles comunes a l'apostrofació de l'article i de la preposició de que s'exposen més avant:

• Davant d'un mot femení començat amb i o u àtones (precedides o no de h) es manté la forma plena dels articles la, na: la idea, la il·lusió, la hipòtesi, la història; la unitat, la universitat, la humitat, la humorada, na Irene, na Isabel, na Ursulina.
• Davant dels mots una (referit a l'hora del dia), ira i host, s'usa la forma plena la: la una, la ira, la host.

REMARCA: Davant de les xifres romanes i aràbigues, l'article adopta les formes apostrofades si quan s'escriuen amb caràcters alfabètics s'apostrofen: l'1de gener (= l'u de gener); l'XI (= l'onze); d'1.000.000 a 2.000.000 (= d'un milió a dos milions).

2.  Apostrofació dels pronoms febles
Els pronoms febles me, te, lo, la, se, ne s'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada elidida (m', t', l', s', n'), és a dir, davant d'un verb o pronom començat per vocal o hac: m'ha vist, t'afanyaràs, l'avise (a ell o a ella), s'acosta, n'use, m'ho diu, t'hi puges, l'en traus, s'hi acosta, n'hi ha.

Excepcions:

• El pronom la no s'apostrofa quan va davant d'un verb començat per una i o una u àtones (precedides o no de h): l'invite (a ell), però: la invite (a ella). Igualment: la utitlitza, la hipnotitza, la humanitza.
• No s'apostrofa el primer pronom feble en les combinacions la hi, se us: la hi porte, se us veu.
• Els pronoms febles me, te, lo, se, ne, nos, los s'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada reduïda ('m, 't, 'l, 's, 'n, 'ns, 'ls), és a dir, davant d'un verb o pronom acabat en so vocàlic: dóna'm, porta't, compra'l, veure's, porta'n, mira'ns, vendre'ls, se'm diu, se't fa, emporta-te'l, te'n regalen, se'ns oferix, regala-li'ls.

Cal tindre en compte, però, que en una combinació de pronoms, l'apòstrof va tan a la dreta com siga possible: se m'ha dit, se t'acosta, te l'emportes, el n'has tret, endur-se-n'ho, se te n'han anat, se te'n van.

3. Apostrofació de la preposició de

La preposició de es reduïx a d' quan la paraula que la seguix comença per un so vocàlic, tant si es grafia amb vocal o h com amb un signe gràfic que es llija com un so vocàlic (d'amor, d'història, d'11...).

4. Regles comunes en l'apostrofació dels articles i de la preposició de

• Quan el mot següent comença amb una i o una u no vocàliques es manté la forma plena de l'article, tant en masculí com en femení: el iaio, el ioga, el iogurt, el hiatus, el hioide, el uigur, el uombat; la iarda, la ionosfera, la hialita, la hiena. Tampoc no s'apostrofa la preposició de: de ioga, de iogurt, de hiatus, de hioide, de uigur, de uombat; de iardes, de ionosfera, de hialita, de hienes, de hui. Excepció: l'ió, d'ió.
• Els articles el, la, en, na i la preposició de no s'apostrofen davant de mots no adaptats o noms propis estrangers començats per h amb so consonàntic: el hippy, de Hollywood...
• Davant del nom de les lletres, no s'apostrofa mai: la a, la ene, la hac, la ele; de A a B.
• Se seguixen les normes generals d'apostrofació davant d'elements que figuren entre cometes o en cursiva (o redona, si el text és en cursiva): el director d'El País; va qualificar el fet d'«inaudit»; el verb lliurar té el sentit d'‘entragar’. S'exceptua el cas de la cursiva (o redona) usada en sentit metalingüístic, davant la qual no s'apostrofa: el participi de establir.
• S'apostrofa davant de símbols numèrics o d'abreviatures en els casos que, quan es lligen, comencen per un so vocàlic: l'1 de maig; l'XI Congrés de Formació del Professorat; l'ap. 4.
• Se seguixen les regles generals davant de sigles que es lligen com una paraula: l'ONU, l'IVA, l'URSS, la UNESCO, la UEFA.
• S'apostrofa davant sigles que es lletregen i que, al pronunciar-les, comencen per un so vocàlic: l'EMT, l'AVL, l'ONG, l'FM, l'LSD.
• Davant de mots no adaptats o estrangers que comencen per s líquida, s'admet l'apostrofació o la manca d'apostrofació en el cas de l'article masculí (el speaker o l'speaker), mentre que no s'apostrofa l'article femení (la Scala) ni la preposició (de striptease, de Stalin). No obstant això, la solució més senzilla i coherent és no apostrofar en cap cas: el speaker, la Scala, de striptease, de Stalin.

LES CONTRACCIONS

Quan es troben les preposicions a, de i per i la partícula ca (casa de) amb els articles el, en, els tenen lloc les contraccions següents:

contraccions	davant de consonant	davant de vocal o h muda
a+el=al a+els=als	He anat al banc Tinc picor als ulls	Explica-ho a l’amic
de+el=del de+els=dels	Vinc del despatx Cauen les fulles dels arbres	Conec els gustos de l’home
per+el=pel per+els=pels	Passeja pel carrer Caminava pels camps	Camina per l’avinguda
ca+el=cal ca+els=cals ca+en=can	Vaig a cal metge Aniré a cals avis Han urbanitzat can Rull	Vinc de ca l’adroguer A ca n’Enric es menja bé