Vocalisme

El sistema vocàlic del valencià (i de tot el català general), en posició tònica, presenta set vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinció no solament és pertinent perquè forma part de l'estructura de la llengua, sinó també perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de pronunciar la o oberta o tancada ens permet de distingir dona 'persona de sexe femení', de dóna 'del verb donar'; com també déu 'divinitat', de deu 'numeral'.

 

Casos en què la E és oberta

1. Davant de síl·labes que duguen una

i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l, rr i r:

cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència

, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions: església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.

4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte:

col·lecta, respecte, recepta, excepte.

 

Casos en què la O és oberta

1. Davant de les vocals

i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou —verb—).

2. Quasi tots els mots esdrúixols:

història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.

3. En paraules d'origen culte:

patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.

4. En alguns mots acabats en -o:

açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.

5. En alguna de les terminacions següents: -oc/-oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/-olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota

: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa,fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

6. Recordem que el feble –Ho segons el context passa a pronunciar-se com a W

Portar-ho

(portaro) però li ho porta (liuporta), ho admet (uadmet)

 

Vocalisme àton

El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc vocals:

a, e, i, o, u. Cal que tingueu en compte que en català oriental es produeix una neutralització de les vocals E i A

Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la primera variant del doblet:

nàixer/néixer argilaga/argelaga traure/treure avançar/avençar arrancar/arrencar jaure/jeure esgarrar/esguerrar faena/feina llançar/llençar

Vacil·lacions entre la a i la e–

En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (

eixugar, encendre, embrutar, estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com A . En un nivell formal de pronúncia, però, hem de mantenir la E

Hem de mantenir la pronúncia amb

e (i no amb a) de paraules com bescoll (*bascoll), gegant (*jagant), asencer (*sancer), llençol (*llançol). En un registre formal, cal evitar l'elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat(*fredat).