SUBJECTE
El subjecte s'oposa al predicat. Es considera l'argument principal del verb, el primer requisit per formar una frase estructurada. El subjecte sempre és un sintagma nominal o equivalent.
En valencià el subjecte pot aparéixer explícitament o estar elidit. En aquests casos, es dedueix el subjecte a partir de l'anàlisi de la persona i el nombre del verb de la frase. Per exemple, a l'oració Juguem a futbol el subjecte elidit és nosaltres. Hi ha formes verbals, però, que són no personals: l'infinitiu, el gerundi i el participi.
Determinades oracions no porten subjecte, són les anomenades impersonals. Ho poden ser pel context (truquen a la porta), per la presència d'elements gramaticals com el morfema es (es diu que la tempesta va ser molt forta) o pel caràcter lèxic del verb (plou).
PREDICAT
El predicat és la part de la frase que conté el verb i s'oposa al subjecte. Sovint diu alguna cosa del subjecte, normalment l'acció que aquest fa.
Hi ha dos tipus bàsics de predicat: el nominal, amb el verb copulatiu, i el verbal, quan el verb és predicatiu. El predicat nominal no designa cap acció sinó que expressa característiques o estats del subjecte. Dins el predicat verbal es distingeix, segons els complements que porti el verb, entre transitius (amb complement directe) o intransitius (sense).
El nucli del predicat és el verb. Pot haver-hi oracions sense subjecte (les anomenades impersonals) però no sense predicat. Si ha sintagmes amb sentit ple però no formen un predicat per la manca de verb, es parla d'enunciat i no de frase.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada